Una cosa bona que té la fibra òptica és que dona molta capacitat i hi poden haver grans distàncies entre la llar i la capçalera des d'on es distribueix Internet. A més, es pot desplegar per infraestructures existents, com carreteres i canonades d'aigua. El preu per metre de la fibra és menor que el dels cables tradicionals de coure; per això va bé per a zones rurals i municipis petits.
Aquesta taxa irracional que es vol imposar consisteix a recaptar segons la distància, és a dir, gravar els metres de longitud del desplegament de la fibra: com més lluny, més cara la taxa, amb independència de quanta gent es connecta. Ja ens costa prou connectar els pagesos i pobles petits... i pel que es veu, alguns encara ho volen fer més injust i complicat.
Des de la Fundació guifi.net, entitat sense ànim de lucre, en defensa de l’accés a Internet per a tothom i, especialment, dels ciutadans que viuen en pobles petits i allunyats, volem denunciar que es vulguin crear aquestes taxes tan discriminatòries i irracionals, i ens preguntem:
Com és que ara s’estan reactivant, especialment en període electoral?
Qui promou aquests tipus de taxes i quins interessos hi ha al darrere?
Tres anys després de la inesperada controvèrsia amb l’Ajuntament de Torelló, quan el consistori volia crear una taxa abusiva que feia inviable que la fibra òptica arribés als municipis rurals veïns a través de l’aprofitament de la recent construcció de la xarxa de distribució de l’aigua, i quan ja ens pensàvem que el conflicte s’havia resolt, volen tornar a imposar-la.
En la mateixa línia, l’any 2014, la Generalitat de Catalunya també va crear, a través de la llei d’acompanyament als pressupostos, una taxa que gravava el desplegament de fibra òptica a través de les carreteres, consistent en la imposició d’un import per metre penalitzant els desplegaments rurals on les cases estan molt més lluny dels centres de distribució. Malgrat que l’any 2017 es va modificar amb la finalitat que no s’apliqués quan servís per connectar els ciutadans, ara sembla que insisteixen a ressuscitar-la.
1. El cas de Torelló
El passat 13 de maig, coincidint amb l’inici de la campanya electoral, vam rebre una notificació en què se’ns comunicava que volen tornar a cobrar la taxa corresponent a «la utilització privativa de conduccions subterrànies susceptibles de passar-hi fibra òptica».
Aquesta taxa, que aplica un preu per metre de conducte ocupat, ja va ser objecte de controvèrsia l’any 2016, quan l’Ajuntament de Torelló va atrevir-se a consultar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) si podia crear impostos per a aquests tipus de desplegaments. Aquest fet ens va obligar a aclarir davant del regulador que des de la Fundació guifi.net i els participants del projecte mai hem qüestionat la competència dels Ajuntaments per crear impostos –tots els ciutadans ja estem avesats a pagar-ne– sinó el caràcter abusiu i discriminatori d’un impost per metres que fa inviable els desplegaments a les zones menys poblades del territori.
De fet, ja existeix un impost genèric de l’1,5% sobre la facturació anual dels operadors comercials per ocupació del domini públic municipal; un impost que pretén gravar el mateix però de manera més justa i equitativa per la ciutadania.
A principis de l’any 2017, la CNMC va resoldre la controvèrsia apuntant, resumidament, que els Ajuntaments poden crear taxes per ús del domini públic però que la que es promovia des de l’Ajuntament de Torelló estava mal calculada. Des d’aleshores, l’Ajuntament no havia intentat cobrar-la, per la qual cosa, estàvem convençuts i convençudes que el conflicte es donava per acabat. Sobretot, entenent que arreu del territori, cap municipi de Catalunya ens ha volgut mai crear una taxa de les mateixes característiques i, ans al contrari, principalment els Ajuntaments més petits acostumen a posar facilitats perquè els seus veïns i veïnes puguin disposar d'accés a Internet a través d'escomeses de fibra òptica per poder connectar les seves llars amb capçaleres comarcals d'Internet.
Si bé l’import de la taxa que ara es vol imposar presenta una rebaixa respecte de l’inicial que demanava l’Ajuntament al 2016, encara estem parlant de 6.191,36€/anuals per una distància de 5.330 metres, import que fa inviable el desplegament per fer arribar Internet als veïns i veïnes disseminats d’Orís i les Masies de Voltregà (que és el que llavors es volia fer). I, encara més, mai s’han desplegat els 5.300 metres que van sol·licitar-se al Pla de Desplegament; es va haver de deixar a mitges a causa de l’amenaça d’aplicació d’una taxa tan dissuasiva que posava en perill la viabilitat econòmica i es van haver de buscar altres alternatives que van retardar notablement el desplegament. Però sembla que els preocupa més crear l’impost que no pas si al final s’ha fet o si ha servit per a connectar la ciutadania.
El cas de Torelló, però, té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que es repercuteix no pas als veïns de Torelló sinó als residents dels municipis veïns, i per una cosa que no li ha costat res al tractar-se d’un aprofitament d’una altra infraestructura, la de distribució de l’aigua, i que també també paguem els ciutadans. A l'Ajuntament de Torelló no li va suposar cap cost, però nosaltres sí que hi vam invertir perquè es fes, amb suport i fins i tot obra civil, i no l’hem pogut fer servir per culpa d'una taxa que ara ens volen cobrar igualment. Considerem que es tracta d’un despropòsit.
2. El cas de les carreteres de la Generalitat
L’any 2014, en ple període postretallades, la Generalitat de Catalunya a través de la Llei d’acompanyament dels pressupostos va introduir una taxa que pretenia penalitzar els nous desplegaments de fibra òptica que fessin servir conductes a les carreteres gravant-ne la distància i, per tant, perjudicant els municipis petits i allunyats. Encara més greu era el fet que llavors eximia del pagament els operadors de telecomunicacions que ja disposaven d’infraestructura pròpia amb anterioritat i es convertia, per tant, en el que vam anomenar «taxa anti-guifi».
En aquell moment vam portar la controvèrsia a l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), però afortunadament no va ser necessari resoldre el cas perquè al 2017 el Parlament, intentant salvar-ne l’aplicabilitat, va aprovar una altra exempció per a les xarxes que serveixen per donar servei a les cases, explotacions agrícoles o forestals. Des de guifi.net ens vam donar per satisfets.
3. I per què ara? Qui hi ha al darrere de tot això?
Tot i el què hem descrit, la realitat és que durant els anys que portem desplegant fibra, des del 2009, al territori per dur Internet on no n’hi havia mai, no s’havia «consumat» l’intent de cobrar aquests tipus de taxes discriminatòries i irracionals.
Tothom pot entendre que una taxa indexada amb la distància en els desplegaments de xarxes que serveixen per donar accés a un servei tan important com és Internet és injusta i discriminatòria cap al territori. Que hem de pagar impostos, segur que sí, però aplicats de forma racional, sense discriminar i que els puguem pagar. Però:
Com es poden pagar milers d’euros d’una taxa recurrent amb nuclis de població petits i població dispersada?
No seria molt més fàcil i just fer que els impostos fossin proporcionats al nombre de població connectada i, per tant, als ingressos i la rendibilitat econòmica de les xarxes, en comptes de gravar-ne la distància?
Com s’entén que s’insisteixi una altra vegada a activar-les?
De debò la promouen els polítics que ara ens estan demanant el vot en les contesses electorals?
Probablement ens pot ajudar a respondre aquestes preguntes analitzant qui surt beneficiat i qui surt perjudicat amb la imposició d’aquestes taxes:
4. El posicionament de la Fundació guifi.net
Des de la
Fundació guifi.net volem fer públics els nous intents de revifar
aquesta mena de taxes recurrents i discriminatòries destapant els
interessos privatius que hi ha al darrere. Per aquests motius, estem
determinats a realitzar les següents accions:
1. En el cas de l’Ajuntament de Torelló, primer de tot els haurem d’advertir dels errors del que ara tramiten, però si continuen insistint, i com que això ja ha anat a la CNMC, s’haurà de denunciar davant la Comissió Europea que la taxa que vol imposar-nos és abusiva i discriminatòria, i perjudica els territoris i l’accés a Internet per a tothom. En darrera instància, la Comissió ha tombat taxes abusives com el cànon digital o el cèntim sanitari.
2. Interposar els recursos corresponents davant les instàncies administratives i judicials que corresponguin per declarar la nul·litat de la taxa de la Generalitat de Catalunya, per abusiva i discriminatòria, així com recordar-los que existeix una exempció que no estan aplicant correctament.
3. Finalment, i aprofitant que estem en període electoral, interpel·lar els diferents candidats a representants polítics del municipi de Torelló; així com l’Hble. Sr. Damià Calvet, conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administracions Públiques, perquè mostrin la seva posició en relació a la pregunta:
«Esteu
d’acord a
impulsar taxes per a l’accés a Internet (dret humà reconegut
per l’ONU el 2011) basades en un import per metre de desplegat,
comprometent així la viabilitat en zones allunyades de nuclis
urbans i amb poca densitat de població de manera que es
discriminen
els
territoris i s’afavoreix l’escletxa digital?»
Aquests dies, abans de votar, mirarem de contactar-los per saber què en pensen, d'aquesta taxa, i us anirem comunicant les respostes.
Ressusciten les taxes per accedir a Internet que discriminen als que viuen en pobles petits i allunyats